Un
assumpte que m’interessa des de fa temps és esbrinar el per què, a casa nostra
i a tot Espanya, tot i que va millorant, hi ha una notable menor participació de dones que d’homes a les
curses. A propòsit, una amiga m’ha fet saber d’un interessant estudi. Porta el
títol de Actitudes y Prácticas Deportivas de las Mujeres en España (1990-2005),
i ho va encarregar el Ministerio de Trabajo i Asuntos Sociales a una empresa.
És un
totxo de 258 pàgines, que m’he llegit (en diagonal, he de dir), i transcric,
succintament algunes de les conclusions que segons l’estudi expliquen el
fenomen de la menor participació femenina en l’esport, que tot i no referit en
concret al córrer, em semblen interessants per a aquest Calaix.
Va
ser realitzat fa un anys, però segurament, tractant-se de valoracions
sociològiques, manté la seva vigència.
Obstacles
actuals per a l'esport femení
(...)
L'exercici físic i la pràctica esportiva de les dones s'han vist limitats
tradicionalment per prejudicis i estereotips sexistes que establien criteris
d'exclusió o barreres per a la participació femenina. En
l'actualitat hi ha obstacles que romanen, per la qual cosa la participació
femenina és encara inferior a la masculina, no només en l'esport de competició,
sinó també en la pràctica esportiva per salut i/o recreació. Entre aquests
obstacles es poden destacar:
— Falta de temps lliure: és inferior en la dona que en l'home. La tradicional distinció de rols dintre de l'àmbit familiar entre dones i homes implica encara en l'actualitat una major càrrega de treball domèstic i obligacions familiars (fills, principalment) per al sexe femení, el que explica aquesta diferència quant al temps disponible per a l'oci en general, i l'esport en particular.
— Menor disponibilitat econòmica: la discriminació sexual en matèria de salaris segueix sent una realitat que també pot influir negativament en la pràctica esportiva, al disposar de menys diners per a activitats d'oci.
— Falta de reconeixement social: no existeix el mateix reconeixement al talent esportiu de la dona.
— Falta del sentit lúdic: a la dona se li assigna major «responsabilitat» en la conducció de la família.
— Diferents formes de socialització: com a conseqüència d'una educació diferent. Els motius per practicar esport són factors que diferencien l'ocupació del temps lliure en homes i dones. La majoria d'aquestes últimes al•leguen que realitzen exercici per a arribar a una millora en el seu benestar físic i psicològic, mentre que en el sexe masculí, el factor social té un major pes.
— Menor espai dedicat a l'esport femení en els mitjans: la divulgació i seguiment d'esdeveniments esportius femenins és considerablement inferior a la d'esports masculins.
— Menor pes en competicions femenines a nivell internacional tant en participació femenina com en nombre d'esports en els quals es competeix. El primer Mundial de futbol femení es va celebrar l’any 1990; el d’homes data del 1930. Les dones no van participar en les maratons dels Jocs Olímpics moderns, que havien començat el 1896, fins gairebé cent anys deprés.
 |
| Joan Benoit, la primera dona guanyadora de la marató dels Jocs Olímpics. Los Angeles 1984 |
Adreça
de l’estudi:
Miquel
Pucurull
