Encara que, com em va passar a mi, us lesioneu un genoll en una caiguda per unes escales i un metge us digui que ja no podreu córrer mai més, no li feu cas i inscriviu-vos-hi.
L’alegria que experimentareu en acabar-la -tan se val el temps- i la joia que us suposarà que, avis i avies com sereu, la gent us victoregi durant el recorregut i a l’arribada, serà una de les més grans satisfaccions que tindreu a la vida. La mateixa que vaig tenir jo ahir a la de Barcelona, que difícilment oblidaré fins que la Parca em vingui a buscar... i em trobi amb les sabatilles posades.
Miquel
Pucurull i Fontova
18/03/2013
